NOTICIA COMARCAL TELEVISIÓ

La fantasia i l'espectacle envaeixen els carres en l'entrada de moros i cristians

Les grans capitanies d'aquest 2019 a càrrec dels Asturs i dels Garbellàrabes

Aielo de Malferit va viure la vesprada del 5 d’agost l’acte més aplaudit i participatiu dels dies grans de les seues festes patronals; l’Entrada de Moros i Cristians on brillaren amb llum pròpia les capitanies al oferir uns boatos de gran excel·lència que connectaren amb la seua història i les seues arrels: els Asturs al bàndol de la creu i els Garbellàrabes al cas de l’exèrcit de la mitja lluna. 

A partir de les vuit de la vesprada, la festa de la Reconquesta va envair el centre d’Aielo primer presentant els estendards de les tropes cristianes amb el grup de percussió, metall i dolçaina Raval Jussà d’Albaida.

 

 

Els contrabandistes són els primers en desfilar i d’esquadres en tenen moltes infantils tant de xiquets com xiquetes; de joves i  adults amb els seus caps fent ballar una navalla de grans dimensions. Les dones no es queden enrere i les faldes de volants i ventalls les caracteritzen.

 

 

Els bucaners també compten amb membres infantils, el que demostra que la festa està garantida per molts anys. Els ja adults van de negre rigorós i altra esquadra de tons rojos i marrons amb la típica calavera pirata al pit i unes cares on unes garres han deixat marca.

 

 

Al seu darrere, les dones també demostren que a la mar han de ser temudes.

 

 

Els Oleyanos es presenten amb aquest gran vaixell pirata que fa les delícies dels més menuts. La primera esquadra masculina incorpora el metall a la vestimenta; en la segona és el mateix alcalde el que guia els passos del seu exèrcit amb una gran espasa. En aquesta última, els membres apareixen plens de cuir, grans tocats i llances.

 

 

Els Corsarios incorporen una carrossa on trobem al futur de la comparsa, mentre altres desfilen a peu. Aquesta esquadra destaca per la senzillesa als trages amb camisa blanca, pantalons negres a l’igual que el barret, decorat amb plomes. En altra ja s’incorpora el color roig. Les dones destaquen per les pells i no falta una calavera enmig del jupetí.

 

 

I preparen-se per a un gran espectacle perquè el boato dels capitans cristians, els Asturs està a punt de començar, ho anuncien els tambors de guerra. El poble astur ve a repoblar les terres reconquerides fent una vida senzilla. Les dones porten casques i vestits amb adorns florals com veiem en el ball “Adorea” d’Essencia Ballet. Les asturs basaven la seua subsistència en la ramaderia i robaven als vacceos, els quals tenien una agricultura molt desenvolupada. Durant la beguda, ballen en roda acompanyats per flautes i gaites i també pegant bots i fent genuflexions.

 

 

Els asturs eren un conjunt de tribus que en Pelayo va unir baix el seu mandat per iniciar la reconquesta d’Hispania. Es creaven fortaleses per a defendre’s dels contraatacs. Com mostra aquesta ballet Gawazi d’Alcoi, la falconeria fou molt important en l’època ja que s’utilitzava per a la caça i també per interceptar missatges de l’enemic. I així apareix l’ambaixador, Francisco Fernández, acompanyat per aus rapaços per exigir als pagans la seua rendició sinó volen ser atacats. El segueix la seua escolta, la seua esquadra amb José Guerola com cap i altra de guerrers asturs.

 

 

En el tercer bloc es mostren alguns els aparells de guerra per acabar la resistència de les fortaleses musulmanes; també utilitzaven escuts, punyals, espases o llances. Ja albirem escuts de les tropes. La infanteria la formen els guerres de l’esquadra de Salvajes de Villena que des de 1954 desfila amb etil propi, enèrgic i com no, salvatge i altra de guerrers asturs.També trobem arquers representats pel ballet Sherezade, del poble, denominat “Olimpia’s”.També fou molt famosa la seua cavalleria amb bells exemplars equins capaços de combatre en estretes valls i empinades vessants, el que veiem és l’espectacle “el cavaller de foc”.

 

 

Conten els moros que passaren per aquestes terres que en elles habitaven unes joves donzelles denominades “Ayalgas” que custodiaven rics tresors baix el mandat del Cuélebre, el qual les manté presoneres. El Cuélebre és una serp de gran tamany descendent dels dragons representat per l’obra “El Lagarto” de Masters Ballet i també en aquesta impressionant i mòbil carrossa on trobem al rei Bermudo i l’Ayalga. L’escolten guerrers Asturs.

 

 

El cinquè bloc ens presenta als moros apressats als quals intentaven traure informació mitjançant diferents mètodes de tortura. L’espectacle “Oxus” de la companyia Pyros representa la batalla de Covadonga on la llegenda diu que 300 guerrers asturs aniquilaren a 180.000 moros sarraïns en una emboscada. No hi havia exèrcit sense cavalleria com aquesta esquadra de Cavallers del Centre Eqüestre Alcosser.

 

 

Per fi i precedits per la Creu de la Victòria s’apropen el rei Alfons III i la seua dona Jimena d’Astúries, representats pels capitans cristians Hilario Barber i Salomé Belda acompanyats per les sues filles Salomé i Úrsula Barber en l’alt d’un ariet simbolitzant l’enderroc de les portes de l’exèrcit musulmà. El seu pas comporta la disparada d’un castell.

 

 

Darrere dels protagonistes desfila l’esquadra del capità amb el seu cap Vicente Sanchis, a la que pertany el germà del capità, Raúl Barber i l’esquadra de la capitana amb la cap Carolina Ferrandis. Tant capitans com les seues esquadres estrenen dues marxes “Aielo Astur” del mestre Francisco Valor i “Astorum” de Gabriel Casanova.

 

 

I després de quedar-nos meravellats amb la capitania dels Asturs fem una parada a tribuna perquè va estar a vessar d’autoritats convidades que no deixaren d’aplaudir durant tota l’entrada.

 

 

I important també és el bàndol moro ací tenim tots els estendars. Els Barbàrabes es presenten en carrossa i totes les esquadres desfilen amb la típica vestimenta musulmana de riques sedes plenes de colors tant els menuts com les dones. Els veterans i els xics joves van de blanc i la nota de color la porten als turbants. Les últimes esquadres ben nombroses, duen gel·laba negra i detalls en daurat.

 

 

Un tractor carrossa té als xiquets almoràvides com protagonistes. Les dones van molt guapes amb babutxes daurades als peus; l’esquadra masculina desfila amb els mateixos colors. En altra trobem als veterans, en tons rojos a l’igual que les dones amb bells tocats decorats amb plomes.

 

 

Ací tenim als Caníblas on les membres de l’esquadra femenina incorporen el verd a les túniques; no falta una carrossa plena de xiquets. La fantasia es desborda en última esquadra on les cares pintades emulen rèptils, van coberts de pel, estampats felins i tocats molt africans.

 

 

Enguany els Moros estan capitanejats pels Garbellàrabes. Corria l’any 1276 quan el cabdill moro Mohammad Abu Abdallah Ben Hudzail al Sahuir, conegut per tots com Al-Azraq, al capdavant de tot un exèrcit arribà a les terres de Cairent. El seu objectiu? Augmentar el seu domini i convertir-se en el senyor mudèjar més famós del segle XIII. Al voler ser un cabdill moro tindria tot un exèrcit als seus peus com aquesta esquadra de xiquets.

 

 

Un somni que la veu trencada d’un vell xarlatà ens fa hui reviure. Les seues paraules ens conten aquella història llunyana on els moros dominaven estes terres. El seu poder va fer créixer la seua riquesa i esplendor com comprovem  en l’esquadra de joves i la de veterans, de blau i blanc; ells amb els puros a la boca. En aquest gran ballet, les estrelles il·luminen la foscor del camí i guien els passos dels diferents pobles del Magreb que arriben per donar suport al gran Al-Azraq. Ací l’esquadra de la nit amb les típiques gel·labes i mocadors al cap i l’esquadra Saudites amb grans ornaments daurats.

 

 

Altra representació amb foc ens mostra que el pelegrinatge per conquerir terres era dur i difícil però els moros del Grabell trobaven el consol en les nits més suaus i fresques que el dia que aprofitaven per preparar noves emboscades. El foc s’obri pas en cada batalla i anuncia l’arribada de l’Ambaixador, Àngel Castillo que amb el seu discurs loquaç intentarà convèncer als cristians de la rendició. Ningú va dir que anava a ser fàcil... els cristians s’oposen al domini mor. Uns i altres s’enfronten en cruentes batalles pel domini de les terres aieloneres. Els moros, poc a poc s’imposen  són molts els seguidors de la creu els que s’uneixen a l’exèrcit de la mitja lluna.

 

 

El seu és un poble fidel, format per homes i dones forts i preparats per ajudar-lo a aconseguir el seu somni com l’esquadra d’amigues, de blau i

 

 

Capitans orgullosos del seu càrrec; ells són Maria Bravo i Juanma Martí que damunt d’una típica edificació morisca són rebuts entre aplaudiments i focs d’artifici.La seua escolta més fidel amb un aspecte molt intimidant tanca la comitiva i protegeix als capitans de qualsevol agressió. El somni d’aquell xiquet de ser algun dia un gran cabdill moro s’ha fet realitat. Enhorabona a tots els festers per aquesta meravellosa entrada.

 

 

l’esquadra de la capitana, de roig. Un ball de seguici i ostentació l’acompanyen allà on va a l’igual que els cavalls, tots anuncien l’arribada dels capitans

 

 


Seccions

Programes

Servicis

CONFIA EN NOSALTRES!

T’OFERIM UN MÓN DE POSSIBILITATS EN COMUNICACIÓ I PUBLICITAT EFECTIVA PER A LA TEUA EMPRESA.
Els nostres mitjans produeixen gran quantitat d’audiovisuals, notícies, reportatges, programes, magazíns, diverses seccions, espots, documentals, etc. Demana la teua còpia!
Tu eres el protagonista, la nostra audiència, i volem que formes part del grup! El nostre eslògan, "Junts tenim molt que vore!" i volem que així siga.